We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Ha calat foc a la casa

by El Fill del Mestre

/
1.
El pianista 03:42
Volies viure sense nom desmesuradament amb tot en un país de pètals d'or amb un Adonis de cartró. Però dormies com un tronc i hauries de beure més alcohol per caminar per mons més torts que tant sols visc quan no ets a prop. almenys el pianista et folla però no et mira als ulls i et mou, l a melodia trista d'aquest món que et fa sentir que ets lliure però en el fons no ets més que un mecanisme del seu joc i t'encalla els motors. Ja saps que res és com... volies amor.
2.
Martina 03:03
Tantes ombres i encara junts tants acords m'han parlat de tu quan no em mates, em dons impuls no esperava que fos tan cru. Però t'estimo tota el teu ser m'esvalota i em queda mitja vida per morir una estona cada dia en l'infinit del teu melic. Tantes normes ens han traït tants defectes que no he polit no entenc com tu pots seguir aquí estimant-me cada matí. Visca la revolta que et torna fera i solta a vida que somiàvem per destí la vida que guardàvem per fugir d'aquí... Feia fred quan tu no hi eres, vaig buidar les papereres de mals records vaig sentir que t'estimava més que mai quan t'enyorava... que estúpid sóc.
3.
No hi ha rosa sense espines que esperaves vailet ja ningú s'assembla a qui era ni tant sols tu cor meu. El vent respon però ningú escolta sota l'aigua el vell secret ofegat en la misèria dels diners. Perquè vols ser com els altres no creus que hi ha algo més llença els mapes que et fan caure tot comença en un mateix. Canta l'ocell però ningú escolta no hi ha temps per perdre el temps les misèries afectives creixen. Cels de vidre, cors de fang tot ha de ser a l'instant no sé què hi faig aquí tot sol tan sol, buscant un lloc d'on ja no som Massa dòcils per ser lliures massa lliures per queixans la veritat ja no ens inspira de l'amor res no se'n sap. Canta l'ocell però ningú escolta no hi ha temps per perdre el temps les misèries afectives creixen. Cels de vidre, cors de fang tot ha de ser a l'instant no sé què hi faig aquí tot sol tan sol, buscant un lloc d'on ja no som
4.
Després de tants dies de boira el sol t'il·lumina la cara i dóna bo sortir a fer un volt es podrà estendre la roba al balcó i tenir els ulls mig clucs aquest migdia amb la claror. Quin munt de colors que amagava la grisor dels meus dies imperfectes quin munt de raons per a creure un altre cop en un dia qualsevol. Les orenetes tornen a migrar ta filla va descalça i té el televisor apagat tu em preguntes si sé on vam deixar l'última tarde amable sense tira'ns res al cap Quin munt de colors que amagava la grisor dels teus dies imperfectes quin munt de sabors que amagaven els teus cors tot i que no els conec tots. Després de tants dies de boira el sol t'il·lumina la cara, estàs tan guapa que em fas por hauríem de follar molt més amor desconnectar la vida del soroll d'uns temps traïdors Quin munt de colors que amagava la grisor d'aquests dies imperfectes quin munt de raons per a creure un altre cop en un dia qualsevol quin munt de sabors que amagaven els teus cors tot i que no, tot i que no, els conec tots.
5.
L'home trist 07:09
La nit era un consol per qui buscava amor les drogues salvació del ser mediocre l'infern en un segon cremant ànima i cor després d'entendre-ho tot vaig semblar un altre. Tot davall de mils d'estrelles que mirava per no veure't tan gran contagiat per les misèries d'un home ferit que es nega a acceptar el que és clar. Si hagués estat sincer no hauria rendició no creuria que al fons vaig ser el culpable, si no en tenies prou sobrava aquest dolor sobrava la cançó i un cert desordre. Quan van créixer les esquerdes suplicava que em deixessis en pau no tenia on agafar-me l'home trist no duu equipatge és un estrany. Si el timó no té nord són diluvis les penes i beus d'un glop el dolor però les llàgrimes són àncores que enterren tots els tresors. Perquè collons no em vas dir les coses tal com són perquè aquell paradís de causes mortes Cupido ets un cabró sobrava aquest dolor vaig perdre tant de cop quan vaig ser un altre. Massa eclipsis, massa guerres massa vides paral·leles al voltant vam sortir d'òrbita el dia que vas creure que la vida és sinònim d'enguany. Si el timó no té nord són diluvis les penes i beus d'un glop el dolor però les llàgrimes són àncores que pesen. Si el timó no té nord són diluvis les penes i beus d'un glop el dolor però les llàgrimes són àncores que enterren tots els tresors.
6.
M'he criat entre pagesos i carrinclons homes que s'aferren a les seves tradicions gent de terra, gent de foc en una frontera on la mentida no hi té lloc on es creuen els camins dels odis i els rancors i els destins de les nacions. Som de l'oest de Catalunya la terra on es pon el sol més enllà de les muntanyes entre valls i els aiguamolls. On la botifarra encara es fa de ceba i sang i la bota plena fa el camí del vianant per indrets de terra i fang on el blau del cel és tot el què tenim de mar penjat en l'horitzó un estel brillarà enmig de la nit si el cel és clar. Som de l'oest de Catalunya la terra on es pon el sol més enllà de les muntanyes entre valls i els aiguamolls. Regadius, hortes i terra de secà pluja quan Déu vol i tempesta sobre el pla i la boira cobrint la vall històries contades a la vora de la llar quan la nit és llarga i les hores cal matar esperant l'endemà. Som de l'oest de Catalunya la terra on es pon el sol més enllà de les muntanyes entre valls i els aiguamolls.
7.
Happy 03:20
Què estranys que som en aquesta terra que avui trepitgem tots dos potser demà quan despertis l'oblidis de qui som tot va tant de presa, pots veure pel retrovisor l'última tendència, com diu adéu amb plors. Jo volia viure amb pilotes passant de tot el món però ara desperto cada dia vestit de qui no sóc i volia follar com a la Grècia d'abans de nostre senyor però ara em masturbo cada dia i mai no en tinc prou. Què estranys que som en aquesta terra que avui sembla que digui prou incomunicats per comunicació i gaudint de l'espectacle tot és tan estúpid, tots volen viure a cos de rei aquí si no estàs happy no hi pintaràs mai res. Ara treballo 16 hores i puc pagar el piset de 30 metres sense vistes, però sempre veig el got ple després faig hores a una cuina d'un restaurant francès i somio amb la veïna russa del segon primer. Jo volia viure amb pilotes passant de tot el món però ara desperto cada dia i mai no en tinc prou.
8.
1/2 taronja 04:12
Mitja taronja exprimida sobre el terra i un anunci de dies més bons una mirada fugissera, olor a Marsella a la roba i als vells records. Estrenes primavera i et renova la bellesa però fa fred en el teu cos m'amagues la tendresa per no entregar-te sencera sempre em quedo amb gust a poc. Una acrobàcia sense xarxa és el que ens queda l'equilibri dels dies morts després que em destruís tot allò que estimava ja no em casi res por. Estrenes primavera i et renova la bellesa però fa fred en el teu cos m'amagues la tendresa per no entregar-te sencera sempre em quedo amb gust a poc. Dorm, que encara brilla alguna estrella en la foscor que hi ha d'haver alguna drecera a uns temps millors que encara no ha rovellat l'odi tres-mil dies d'amor que sempre ens quedarà, ens quedarà algun lloc per dir-nos prou. Dorm.
9.
Va ser un error no dir-nos prou pensar que el temps ens curaria les ferides Rebobinar buscar en el fons dues persones que feia temps que no existien. Em malgastat tants cors per un oasis traïdor i em dol. Sense desig, no hi ha camí per un amor que sobreviu entre les ruïnes I es queda aquí sagnant les nits que caducats assassinàvem amb mentires. Ja no hi ha temps pels cors que ho sabien entendre tot i em dol.
10.
Quan vaig sentir el cel en els seus llavis sabia que el futur és pels covards sabia que tot el que havia aprés abans sobrava en la memòria. Quan vam mesclar l'amor en el seu ventre sabia que ja res seria igual sabia que tot el què semblava important no tenia importància. No sempre és dels altres la llum que mou el món deixa de queixar-te per tot i per consol jo et dono ales i tu claror del teu llenguatge, sóc professor em queden bales però deixa'm entregar les armes que canti ara un altre la cançó. Quan vam mentir i ens vam tancar les portes sabia que estimar no era la pau sabia que després de cada pas en fals l'amor tenia el seu rostre. Quan vam entendre suficients respostes va haver necessitat de preguntar llavors vam veure caure màscares i amants i el cel tornà als seus llavis. No sempre és dels altres la llum que mou el món deixa de queixar-te per tot i per consol jo et dono ales i tu claror del teu llenguatge, sóc professor em queden bales però deixa'm entregar les armes que canti ara un altre la cançó.
11.
Després de travessar l'Atlàntic i perseguir el discurs del sol la ciutat fa olor a goma cremada i un taxi ens porta fins al Malecon. Les dones del Deauville somriuen quan l'Òscar els hi canta una cançó és hora d'una última Bucanero abans d'enfrontar-se a dormir sol. Al Floridita un Hemingway de bronze pren daikiris i balla el Chan-Chan a part dels dos cambrers i els músics no hi ha cap més cubano dins del bar. Al paradís de la revolució les revolucions semblen prohibides els carrers són plens de sol a sol i es sent una remor que demana sortides. Che Guevara al dors d'una moneda no deixa de ser un tòpic més pels turistes de cartera plena hotels de cinc estrelles i Chevrolets. La ciutat mira descolorida sembla bloquejada la il·lusió el joc del gat i el gos no acaba i al final el poble s'endú els cops. Sento bategar La Havana les ones pugen fins al carreró m'ho miro des de la novena planta amb el vertig d'una nova cançó. Després de travessar l'Atlàntic amb ganes de tornar a estar amb tu em fas sentir un estrany a casa i penso que mai podré ser d'enlloc i de ningú.
12.
Sento dir-t'ho així tant a les fosques amb la calma del qui sap que ha perdut sento no saber com tornar a veure la lluna plena als teus ulls. Sento no sentir res sento no saber qui ets... avui. Sento viure al marge de les coses que tenen importància per a tu sento veure trista l'esperança saber que ja no espero res de ningú. Sento no creure en tres sento no entendre el temps que m'acull. No vas ser tu qui robava lilàs blanc per portar-me la primavera no vas ser tu qui amb l'ofrena de la carn m'arrencava amb un sol gest la pena.
13.
Dinem cargols a la llauna va bé el vi de la casa anem vestits d'etiqueta però ens embrutarem les mans que més tard buscaran els rogles secrets sense por a que en vegi la gent que hi ha tanta boira que ningú podrà veure el què fem serà tot de color rosa serà tot flors i violes anirem cantant cançons tontes de ràdios populars que escolta el nen que vol tocar un gat furro és valent i fa com qui no escolta el tiet que li diu que no monegi que t'esgarraparà la cara al moment en que em dius que m'estimes em fas teu i em fas sentir més lliure i fem aquella cara dolça que té un infant quan el treus a passeig pel carrer del Carme on abans el Satchmo t'hi trobaves el Joan va vendre'm tots els discos els discos que ens van ajudar a somiar en dies no tan grisos en cels que no seran mai vistos potser ara en faig un gra massa podríem anar a fer una copa al cafè he de parlar amb el Toni fa temps tinc pendent una data per dir adéu per sempre al fill del mestre serà el seu últim vals però veig que no hi és però farem un Gin-Tonic o tres i espantarem dimonis i angelets llavors potser recordis lo bo que arriba a ser ser de l'oest després farem tertúlia ja sé tot quedarà a la cuina però almenys veure'm pluja d'estrelles abans d'anar a dormir no tan serens. lelelelelelelele...
14.
Quan tot estava bé vaig tancar massa portes creient tenir el perdó pel fet cançons si no tenia excusa, unes paraules dolces que al seu moment semblaven arreglar-ho tot buscava cossos nous entre les nits ferotges i tot ho definia amb quatre acords. Passant de llarg dels problemes que sorgien sense fer cas de res ni ningú l'acordió va caure amb les mandolines l'efecte dominó també et va arrastrar a tu que em vas deixar un hivern amb trenta-tres ferides potser m'ho mereixia però m'escou. Per creure'm al cantant vaig crear un personatge que fingia estar trist per semblar interessant pensant que en el dolor hi havia el meu llenguatge un dia la ficció es va tornar real llavors vaig veure clars cada un dels meus desastres com s'afina una vida que has trencat. I el sol cremava els dies però jo estava mort tancat hermèticament amb tot i al fons sentia les vides cridant salvació però volia cremar tot sol.
15.
Després el dia mai acaba sent com un s'espera i un sempre és desespera quan s'esperen coses importants després la vida mai acaba sent com un voldria no val la pena, viure sempre esperant que una donzella i jove promesa et salvi de la crema universal ja és tard si estàs cremat. Què una donzella sempre acaba sent princesa i un dia et solta que tu no ets cap príncep blau però resisteixes i fas cursets de diplomàcia internacional que tot sigui pel bé de la humanitat que tot sigui pel bé de qui t'ha matat.

about

Sense cap mena de dubte, “Ha calat foc a la casa”, és el disc definitiu de “El Fill
del Mestre”. Per la seva llarga etapa de gestació, la maduresa de les seves lletres,
la seva música i per la conjunció en un únic treball de les millors virtuts com a músic dels seus anteriors treballs.

El disc està ple de cançons que sonen properes i amb una sinceritat inusual en els nostres dies. I és definitiu perquè és l’últim disc de Jordi Gasion com a “El Fill del Mestre”.

credits

released June 4, 2010

Gravat, mesclat i masteritzat als estudis "El Zulo" (Almacelles) per Txabi Àbrego i a Garate (Andoain) per Kaki Arkarazo durant l'any 2009 i principis del 2010.

Totes les cançons han estat escrites per Jordi Gasion excepte "Sóc de l'oest" que ha estat escrita per David Esterri.

Producció artística: Nils Hanson

license

all rights reserved

tags

about

El Fill Del Mestre Alpicat, Spain

El fill del mestre ha calat foc a la casa

contact / help

Contact El Fill Del Mestre

Streaming and
Download help

Redeem code

Report this album or account

El Fill Del Mestre recommends:

If you like Ha calat foc a la casa, you may also like: