Get all 10 El Fill Del Mestre releases available on Bandcamp and save 60%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Martina, Els Dies Fàcils, Els Cors Que Hem Estimat, Adeu, Martina, Els Dies Absurds, Ombres, Cançons Per A Després D'un Diluvi, Ha calat foc a la casa, and 2 more.
1. |
||||
|
Plora el teu somriure
creixen taques
que embruten les vides
t'enyoro i la tristesa
supera la ficció
recordo la bellesa
dels teus dies grans
mullats a l'herba
tan jove i enrampada
de noves sensacions
Llavors lluents de somnis
sense mals records
i aires més dòcils
confiàvem dels vells tòpics
ja els donàvem per bons
i ara no podem pagar aquest món
on ens ha tocat viure
són dies d'ignorància
que ens fa ser el que no som
no puc sentir el teu ritme
però puc sentir com roda el cor
dels dies de colors
dels dies sense pors
malabarismes per ser com som
que prop
un somni encara dorm
desperta amb la claror del teu somriure
un dia nou
crema la bellesa
però aquest món
va sempre tant de pressa
que oblides perquè cantes
t'oblides del què et mou
i ocupes els teus dies
vas borrant vells somnis que tenies
s'està bé a les fosques?
o has inventat un sol?
no puc sentir el teu ritme
però puc sentir com roda el cor
dels dies de colors
dels dies sense pors
malabarismes per ser com som
que aprop
un somni encara dorm
desperta amb la cançó del teu somriure
un dia nou
que no s'acaba el dia són
són dies de colors
dels dies sense pors
malabarismes per ser com som
que aprop
un somni encara dorm
desperta amb la claror del teu somriure
un dia nou...
|
||||
2. |
Sota un cel moll
03:34
|
|||
|
Regust de carreteres molles
prop de la frontera on ens espera
un camí nou
és temps de pluja
és temps de treva
em penjo de la teva trena
si m'esperes al teu balcó
que tan dolor no és bo
que no el suporta cap amor
hauríem d'assumir que encara som
ferides invisibles
d'un camí sense retorn
però ara plou
plou sobre el teu cos
i ens creix l'amor
que donàvem per mort
Sentir els sentits com es rendeixen
com d'un en un
es deixen vèncer
la màgia de ser un sol cos
sentir l'abril, les primaveres
sentir l'encís del que vam perdre
l'essència ens renta el cor
que no que aquell dolor no és bo
que no ho suporto tot
hauríem d'assumir que encara som
ferides invisibles d'un camí sense retorn
però ara plou
plou sobre el teu cos
i ens creix l'amor
que donàvem per mort.
|
||||
3. |
110 colors
04:52
|
|||
|
Recordo la tempesta
i un llit de color fúcsia
enmig del blau
la finestra tapada amb un quadre
on Uma Thurman posa en "plan fatal"
i una cançó
mullant-se amb la pluja al teu balcó
Cent-deu colors entre els teus llavis
i les meves pors
l'amor sota un pseudònim
mirava de reüll els teus cabells
jo era pintor de quadres impossibles
amb la impaciència del meu pinzell
i em feien por
les tardes sorolloses del record
jugava amb foc
i el foc cremava un i cada segon
Tenies un Agost de ciència-ficció
tenies mar a les sabates i un país de flors
tenies un amor per caure veloç
i escapar-se a trenc d'alba
just quan surt el sol
Recordo els South San Gabriel
i el cava barallant-se en el meu cap
petjades sorolloses ritme ràpid
i aquell rellotge que no es va aturar
i una cançó jugant, amb la teva roba interior
110 colors
entre els teus llavis i les meves pors
Tenies un Agost de ciència ficció
tenies mar a les sabates i un país de flors
tenies un amor per caure veloç
i escapar-se a trenc d'alba
just quan surt el sol.
|
||||
4. |
Omaita
04:42
|
|||
|
Eren les set de la tarda
tenia set anys feia poc
jugàvem a l'Scalextric
mentre sonaven campanes a morts
Deu meu!
que li has fet a la mare
de cop ho has tornat tot tan fosc
i mirava per la finestra
buscava entre els núvols
tots els teus colors
I estava sol
perdut entre aquest món
de parles estranyes
i silenci al cor
I estava sol
perdut entre aquest món
de parles estranyes
i silencis al cor
l'Abel no entenia la pena
que m'agenollà tot el cor
no sabia que aquella tristesa
trencà la innocència
em va fondre en un pou
ja veus tot comença i s'acaba
ja veus tot s'acaba on soc jo
i mirava per la finestra
pensava que tot havia estat un malson
I estava sol...
Eren les set de la tarda...
|
||||
5. |
Dards de plata
03:45
|
|||
|
Les paraules
eren com dards de plata
amb diana al cor
el meu silenci era com marbre
i una vida nova em feia por
m'ofegaven
els somnis ja marcits
sobre el teu cos
mentires foradades
amb una amnèsia estranya
que immunitzà el dolor
jo sabia que aquell dia acabava tot
mancava l'aire
d'aquelles nits imaginant l'agost
amb mars urgents i onades
dins un bes tan ample
que omplia tot el cos
l'enyorança
jugava a crear dubtes entre els dos
mirades perdudes buscant excuses
saltant les trampes
que ens parava l'enyor
jo sabia que aquell dia acabava tot
m'estimaves
feixugament i amb sorra als genolls
aliada amb la melancolia
però tu sabies que aquells dia acabava tot
sabies que aquell dia
acabava tot.
|
||||
6. |
La llum del teu destí
03:47
|
|||
|
Ja vindran les excuses del passat
a donar-li sentit a aquest present
que et recordo com un as amagat
aquells dies que negre tot ho veig
tant de bo que la vida et doni sols
que per ser com tu vulguis tinguis sort
que no calgui mai la llum de cap deu
que cap déu et demani el que és sols teu
que avui podria florir
la vida que esperaves just ahir
que avui podria florir
del desencant
la llum del teu destí
ja vindran les excuses del passat
a donar-li claror al nostre temps
que et recordo amb l'alè dels dies grans
i una al·lèrgia a la vida que entristeix
sé que res sembla com havies pensat
jo fa dies que no sé cap on vaig
potser a cops ens pot més el seny que el cor
tant de bo que el teu cor sigui prou fort
que avui podria florir
la vida que esperaves just ahir
que avui podria florir
del desencant
la llum del teu destí
|
||||
7. |
País descalç
06:02
|
|||
|
Ja no espero tant dels dies
i els dubtes al vent
sintonitzo amb noves formes
d'entendre el temps
que hem capgirat les nostres vides
demanant de més
va ser el naufragi d'aquells dies
de cors urgents
re-edificables són les vides
no tot es destrueix
i queda en peu en la memòria
claror d'un temps
de mirades estrellades
que ens van fer creure en tres
de cançons d'un temps salvatge
de cors sincers
com oxigen vital
respires pel meu cant
soc tan fràgil al desànim
les velles sabates, país descalç
no tornaré a fer-te caure
que amb ales o un fort pes
sempre haurà un perquè
per estimar-te
impacient buscava els límits
les flors del destí
i els camins es convertien
en laberints
si ja no espero trobar el que voldria en tu
sinó allò que tens
que dels naufragis se'n surt digne
si n'aprens d'ells
com oxigen vital
eclipsis de Lluna a la sang
dibuixant camins més fàcils
les velles sabates, país descalç
no tornaré a fer-te caure
que amb ales o un fort pes
t'esperaré demà...
|
||||
8. |
Una mandra per llevar
02:41
|
|||
|
Tinc dues vides que es suïciden
precipicis que t'obliden
i una mandra per llevar
com un peix carregat d'espines
em perdo entre corrents marines
i m'oblido de nedar
tot m'enllaça a la rutina
ja sols queda l'afonia
d'aquells dies plens de vida
que no em deixen continuar
a la nevera és primavera
aquest hivern em desespera
potser em trobes congelat
tancat al buit i a la deriva
si vols et mostro una sortida
tinc els nervis destrossats
tinc talls de llum i d'energia
aquest silenci no m'abriga
em sento com la serpentina
tirada al terra del teu ball
tot m'enllaça a la rutina
ja sols queda l'afonia
d'aquells dies plens de vida
que no em deixen continuar
tinc talls de llum i d'energia
aquest silenci no m'abriga
em sento com la serpentina
tirada al terra del teu ball
|
||||
9. |
Cançó a Mahalta + Coloms
09:50
|
|||
|
Corren les nostres ànimes com dos rius paral•lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
Corren les nostres ànimes com dos rius paral•lels.
No podem acostar les nostres vides calmes.
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
No podem acostar les nostres vides calmes.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau.
I escolto la teva aigua tremolosa i amiga,
de la font a la mar, la nostra pàtria antiga.
I escolto la teva aigua tremolosa i amiga,
|
||||
El Fill Del Mestre recommends:
Les Cançons Urgents
go to albumIf you like Aquella estranya mania de creure en la vida, you may also like:
Friend of a Friend
by Katie Morey
A new EP from Rochester’s Katie Morey runs the spectrum from ’60s girl-group to bubbling exotica.
go to album
Charmingly rickety lo-fi guitar pop songs that combine an ear for hooks with a no-frills approach.
go to album
STYROFOAM WINOS "S/T"
by Styrofoam Winos
This Nashville trio make ultra-catchy indie rock (in the '90s sense of the term) with taut musicianship and a freewheeling spirit.
go to album
This Philadelphia act is a revelation: barnstorming songs that thunder and howl, full of tension and manic energy.
go to album
Introspective bedroom pop with a literary-narrative bent, touching the mundane horrors of everyday life.
go to album
