We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Can​ç​ons Per A Despr​é​s D'un Diluvi

by El Fill del Mestre

/
1.
Mapes 04:19
Mapes Quan no sabia entendre els mapes que els dies em mostraven, jugava sense por a caure i no es rendien mai les il·lusions. Els àngels lluitaven amb el diable quan el carrer també era escola, i l'hora d'anar a casa era a posta de sol. I alguna vegada, a nit ben entrada. Però ara... Vaig passant de llarg, ni pena ni glòria. Em conformo amb poc i visc de memòria. No sé tornar a pujar sobre el mateix cavall del qual vaig caure. Em mostro com voldria ser, però sóc un altre. Per no temptar la sort, tinc fred el cor i pols a les sabates. I no ens estimem prou. Quan no sabia entendre els mapes que els dies em mostraven, jugava sense por a caure i no ens ferien mai les il·lusions. Les trampes les paràvem nosaltres. Hi havia un camp obert per córrer i una melodia alegre a dins del cor, que alguna vegada escolto i canto encara. Vaig passant de llarg, ni pena ni glòria. Em conformo amb poc i visc de memòria. No sé tornar a pujar sobre el mateix cavall del qual vaig caure. Em mostro com voldria ser, però sóc un altre. Per no temptar la sort, tinc fred el cor i pols a les sabates. I no ens estimem prou.
2.
12 dies i un dimarts L'estiu tenia el teu rostre, l'hivern el seu perfum. Vas convertir-te en monstre. Et reservava el meu futur. Tu no volies créixer; jo, que el temps s'aturés. Vaig esperar-te un segle, però mai vas vindre a dir-me adéu. No vaig ser el teu heroi ni una vegada, ni et vaig dur un mar d'espigues a sota el balcó. No vaig saber mostrar-te el món que et guardava. I vénen al meu cap les vides que et vaig robar somiant-te de matinada. Després de tornar a veure't, vaig dur mig deslligats els cordons de les sabates dotze dies i un dimarts. Podries destrossar-me la vida amb un sol gest. Series tan amable com aquell que no sap què ha fet. No vaig ser...
3.
A contrallum 03:27
A contrallum Tot el que buscàvem a contrallum. Lluita diària, qüestió d'orgull. Les velles trampes. El dit a l'ull. Ja vam sembrar i volem el fruit. Si ja no hi ha esperança ni tampoc futur, encén la flama, i bum, bum, bum. Puja a la barca i apaga el llum, que ve un viatge sense rumb. Ja no sé si lluito o em rendeixo. Ja no sé per què pateixo. Si jo acostumava a passar de tot. Faig el que m'agrada, però no t'agrada el que faig. Qui paga mana, els daus trucats. Uns morts de gana i els altres farts. Quan comença aquest combat? No és art tot el que brilla, pica que picaràs. Passa en un dia el que no passa en cent anys. Ja no m'excita ser titular, ni vull saber la veritat. Ja no sé...
4.
Contactes 05:16
Contactes Sents el tacte dels meus ulls. Crec que ja no et perdonen. M'aculls però guardes les formes. Reculls la pols del desordre. I fas com —jo sé que fas com— si ja no et fes por l'amor. Quan toques les fibres nervioses i els fars il·luminen tots els racons. I creixen colors a les fosques, el cel s'il·lumina i s'allunyen els corbs. Véns? S'atansen les ones, amb ritme intens vénen i tornen; al teu port les penes s'afonen i a poc a poc els cors es transformen. Perquè tu saps com —jo sé que saps com— tornar-me a aquell lloc d'on sóc. Quan toques...
5.
Octubre, 22 04:18
Octubre, 22 Quan vas caure a terra, sabies que no era el teu torn. Quan vas veure monstres i cendres, somreia la mort. Quan res va tornar al seu lloc, era estrany. Ja res tenia el sabor dels setze anys. I els veies plorar quan somreien. I els veies fugir en sentir les coses més meravelloses que un pot descobrir si mira ben endins. Teixia una santa clemència quan vas perdre el joc. Quan vas veure els límits, la vida ja era un record. Quan res va tornar al seu lloc, era estrany...
6.
L'escala de cargol Més val que ho tinguis clar: ningú ens vindrà a salvar, i es cremen les castanyes al foc. El temps s'escapa a poc a poc. Si estem a prop, podem amb tot. L'escala de cargol no sempre porta on som. Però el tram sense baranes fa por, cal anar amb les coses clares; si no, trepitges tort i caus de nou al mateix lloc L'adversitat ens fa més forts, el temps ho admet i ho cura tot, no hi ha problemes sense solució. Reps les coordenades que no són, ens ensordeix aquest soroll que crida, crida, crida fort. Més val que ho tinguis clar: ningú ens vindrà a salvar. Hi ha gent alegre, trista, queixant-se tot el dia. Ja n'hi ha prou, dóna al món allò que vols. L'adversitat ens fa més forts...
7.
L'abisme quotidià No vull tornar a l'ull de l'huracà, però em va temptant l'abisme quotidià. Amb la barca a port i el jardí abandonat. Baves de cargol, em deixes quan te'n vas. Sents com xoca el cor amb les costelles? O ni tan sols pots rebre aquest dolor? Sents com mulla el plor a les parpelles? No hi ha cançó que apagui aquest dolor. No vull tornar a l'ull de l'huracà, però em va temptant l'abisme quotidià. Sents com xoca el cor amb les costelles? O ni tan sols pots rebre aquest dolor? Sents com mulla el plor a les parpelles? No hi ha cançó que apagui aquest dolor.
8.
Planetes 05:07
Planetes Quan riu s'estima massa. Quan plora té un xoc d'emocions. Quan troba el que buscava necessita reptes nous. Té por de rebre el que no sent. Quan es desfrenen tots els trens a dintre seu, s'estavellen davant teu. I ha tornat a caure a dins del seu parany. I ha picat tot just allí on li fa més mal. És desesperant. Planetes a punt d'esclatar. S'assequen tots els oceans. Ha llançat els daus i ha perdut les claus. El vent li és favorable, però rema contra direcció. Potser li agrada caure, s'està causant massa dolor. Té por de rebre el que no sent. Quan es desfrenen tots els trens a dintre seu, s'estavellen davant teu. I ha tornat a caure a dins del seu parany. I ha picat tot just allí on li fa més mal. És desesperant. Planetes a punt d'esclatar. S'assequen tots els oceans. Ha llançat els daus, i ha perdut les claus.
9.
L'instint assassí Ja és de nit, hi ha silenci a la sala d'espera, i el dimoni vestit d'arlequí li somriu a una dona que resa. De puntetes, camina el destí. Ja és aquí. I ve amb l'instint assassí. Porta escrit tot el fred que s'acosta, el silenci. I un incendi et crema per dins. Et preguntes què amaga el misteri. Què hi haurà rere l'últim sospir? Sí, ja és aquí. I ve amb l'instint assassí. Sents com s'apropen tambors a la desesperada. Sents com ressona el teu nom. Sents com s'apropen tambors a la desesperada. Sents com tremola el teu nom. Ja és de nit, i voldries pintar-li una estrella, com a guia de cada matí, al petit i a la vida que el repta a seguir caminant sense fil. Sí, ja és aquí. I ve amb l'instint assassí. Sents com s'apropen... Ja és de nit, hi ha silenci a la sala d'espera, i el dimoni s'ha endut el matí.
10.
El que has perdut (Senperena / Gasion) A la frontera d'un dia dur, de pols a l'era i poca llum. Si penso en ella, potser no em senti tan buit. Sé que d'alguna manera sempre estarem junts. Estimar-se com s'estima el que has perdut. La carretera, la solitud. Sé que d'alguna manera sempre estarem junts. Estimar-se com s'estima el que has perdut.

credits

released October 22, 2014

Totes les cançons escrites per Jordi Gasion, excepte “El que has perdut” (música: J. Senperena, lletra: J. Gasion), basada en la cançó “Lo que tu mano guarda”, del disc Blues pasadisoak, de Joserra Senperena.

Gravat a Garate (Andoain) durant alguns dies de març de 2014 per Kaki Arkarazo
i a El Zulo (Almacelles) per Txabi Ábrego.

Mesclat a El Zulo per Txabi Ábrego.

Masteritzat a Mamia Mastering (Azkarate) per Jonan Ordorika.

Produït per: Jordi Gasion, Txabi Ábrego, Joserra Senperena, Dick Them i Mikel Ábrego.

Assessorament lingüístic: Joan Josep Miracle Amat

Disseny gràfic: Pau Llop + Esteve Padilla / 131.gd

Fotografies: Oriol Cárceles

license

all rights reserved

tags

about

El Fill Del Mestre Alpicat, Spain

El fill del mestre ha calat foc a la casa

contact / help

Contact El Fill Del Mestre

Streaming and
Download help

Redeem code

Report this album or account

El Fill Del Mestre recommends:

If you like Cançons Per A Després D'un Diluvi, you may also like: