Get all 10 El Fill Del Mestre releases available on Bandcamp and save 60%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Martina, Els Dies Fàcils, Els Cors Que Hem Estimat, Adeu, Martina, Els Dies Absurds, Ombres, Cançons Per A Després D'un Diluvi, Ha calat foc a la casa, and 2 more.
1. |
Eufòria Continguda
02:26
|
|||
|
Si m’amagues les estrelles
faré veure que el camí ja no és tan fosc.
Si m’arrenques les misèries
faré veure que el dolor ja no em confon.
Si t’emportes tot el que no soc...
Si t’ho emportes, jo seré capaç de tot.
|
||||
2. |
Tornar A Casa
03:46
|
|||
|
S’ha desfet l’encanteri
i el teu record grogueja,
però encara goteja
la llum del teu destí.
S’ha resolt el misteri
i aquest amor es trenca,
però encara m’inquieta
la llum indomable del teu verí.
Parles, parles i no t’escoltes.
Et perds en el teu desordre i presumeixes d’estar millor.
I tanques, em tanques totes les portes.
Hauré de tenir coratge per sortir sencer d’això.
I tu t’amagues en les formes
i jo diria que en tinc prou.
Si us plau, deixa’m en pau.
Tinc ganes de cridar,
tinc ganes d’escapar de tot plegat
i tornar a començar.
Si us plau deixa’m anar.
Tinc ganes de volar,
tinc ganes d’oblidar la realitat
i tornar a començar.
Si us plau deixa’m estar.
Tinc ganes de cridar,
tinc ganes d’escapar de tot plegat
i tornar a casa…
|
||||
3. |
Els Cors Que Hem Estimat
03:10
|
|||
|
I ara t’he d’odiar
per no estimar-te.
No sé com sortiré d’aquí.
No et vull retreure res
però he de mirar per mi.
I ara m’he de controlar les ganes
de maltractar el meu destí.
Serà millor fugir corrent o caure ben endins?
Vaig passant com un estrany per tots els teus planetes.
Vaig buscant els cors que hem estimat.
Vaig tirant desorientat
però em guien les estrelles
enfocant els dies que vindran.
Hauré de desintoxicar el silenci,
tornar a inventar-me un paradís.
Hauré de cancel·lar la vida sense risc.
Hauré de recordar que el que m’agrada
a tu no et deixa ser feliç.
Hauré de recordar sovint…
que a mi sí.
|
||||
4. |
Els Mapes Que Em Perden
03:14
|
|||
|
Hem trobat dues vides
amagades darrere d’un amor.
Mai hauria cregut que
ser lliure em faria tanta por.
Oh i em falta l’ambició
dels qui ho volen tot.
Oh i em sobren dosis d’autoestima.
Han trobat rendides
les misèries d’antigues obsessions.
Saps que el que desitges
mai acaba sortint tal com tu vols.
Oh i em sobra aquest sabor d’insatisfacció.
Oh i falten tants colors…
Trec el fre,
rebutjo les normes,
que les normes s’assemblen a tu.
Serà intens reviure el desordre
i omplir de nou de cançons
tots els mapes que em perden.
|
||||
5. |
Contra Direcció
03:27
|
|||
|
On t’esperen les vides
que has deixat mal tancades?
Són com miralls trencats
on se’t mostra el que ets en realitat.
Quan rebenta del tot un cor trencat?
Com reinventa l’amor i bategant
desinfecta els talls que m’has deixat.
Quant temps resistirem
mirant intensament
als ulls de la nostra vida?
Quant pes aguantarem contra direcció?
Volíem ser sincers
però la veritat fereix
molt més que tanta mentida.
Quants cops més morirem
en nom de l’amor?
Sembla fàcil esborrar-te del meu cap
però és difícil treure’t del meu cor.
Falta gaire per no arribar a enlloc?
Com t’abrigues del fred quan fa calor.
Com t’allunyes si vols tenir-ho a prop.
Si em sacrifiques tindràs el meu perdó.
Quant temps resistirem
mirant intensament…
|
||||
6. |
Els Dies Absurds
02:03
|
|||
|
Dius que ja no saps qui soc.
El cert que és que tampoc, jo.
Si bec m’importa poc,
si no, també.
I camino més lleuger
sense massa pes,
sense ni un sol fre.
M’agrada com li senta aquesta tarda al meu orgull.
Ferit i desbocat,
s’imposa a la quietud
a la qui tot fa mandra.
Dius
que a fora hi fa més bo,
que ja n’has tingut prou, coi!,
de tot aquest dolor
que no va enlloc.
No entenc res ni sé que vols,
però ja em patina tot.
Per què no fem l’amor?
De veritat que ja no estimes ni un sol àtom del meu cos?
Estic desesperat
i necessito un glop
d’allò que se’ns acaba.
Junts, què fèiem quan junts
somiàvem algú de matinada?
Junts buscàvem la llum,
buscàvem l’impuls
tan lluny de casa.
Però junts seguíem el curs
dels dies absurds.
|
||||
7. |
Els Dies De Merda
03:40
|
|||
|
Per totes les vides
que mai hem tingut.
Per totes les ganes
que queden de tu.
Per totes les miques
que ja han fet un munt.
Per tot el que queda.
Per tot el que fuig.
Per tots aquells discos
que s’han quedat muts,
que paga la pena
desfer ja aquest nus.
Per fer i sobreviure
a viure perdut.
Per tot el que ens tempta
i sembla més just.
Que encara em sacseja
els dies absurds
la teva presència,
l’esguard dels teus ulls.
La mala consciència
encara recull
dels dies de merda
la culpa i el buit.
Que encara s’estimen
els cors que hem perdut
quan renten la roba
i es mostren més purs.
Que encara et somio
i et guardo la llum
de la Lluna plena
que brilla als teus ulls.
|
||||
8. |
Els Dies Fàcils
02:41
|
|||
|
Queda tant silenci entre nosaltres
que és millor que calli aquest soroll.
Mai sabràs fins on vaig estimar-te.
Mai veuràs el gruix d’aquest dolor.
Ja vindran els dies fàcils
i estarem millor tots dos.
Tant de bo, quan tot s’acabi,
puguem riure’ns-en de tot.
Queda tant amor entre les ombres
que és millor que em quedi en la claror.
Mai sabré fins on vas estimar-me,
no vull veure el gruix del teu dolor.
M’agradava quan em deies
que sabies que era jo.
M’agradava quan somreies,
quan et deia: no, no ets tu.
|
||||
9. |
Ombres
02:27
|
|||
|
Ombres
que no ens deixen moure.
Ombres que ens destorben
i embruten tots els bells paisatges.
Creixen
com més vols allunyar-te’n.
Serà millor enfrontar-se
a tota la foscor que ens tapa el cor
i deixar que la bellesa ho empleni tot
sense cap control.
Orfes
d’un món ple de promeses,
de cels intransitables.
Tens xops els somnis i els miracles.
Viure
vides inventades.
Són pròpies o imposades?
Penetra tot l’enyor del que no som.
Pots deixar que la bellesa ho empleni tot.
No hi ha res millor.
|
||||
10. |
Adeu, Martina
02:48
|
|||
|
Adeu, Martina, adeu.
Et trobaré a faltar,
potser no tant com et mereixes,
potser molt més del que tu penses.
Adeu, Martina, adeu.
Recordes la veritat?
Quan era jo, volies l’altre;
quan vaig ser ell, vas escapar-te.
Adeu, Martina, adeu.
Quin clot que m’has deixat.
Hauré d’aprendre a desatendre
el meu orgull i així comprendre’t.
Adeu, Martina, adeu.
Recorda’m de tant en tant
que vam ser eterns en un desembre,
quan creure en tres era per sempre.
Adeu, Martina, adeu.
De cop som dos estranys.
Alcem fronteres, marquem els marges,
no tinc coratge de tocar-te.
Adeu, Martina, adeu.
Carai, quin goig que fas.
Enyoro el tacte del novembre
en el meu coll, en el teu ventre.
Adeu, Martina, adeu.
Qui li anirà a robar
els lilàs blancs a la primavera?
No vas ser tu?
Doncs digue’m qui era.
|
||||
El Fill Del Mestre recommends:
Les Cançons Urgents
go to albumIf you like Martina, you may also like:
Friend of a Friend
by Katie Morey
A new EP from Rochester’s Katie Morey runs the spectrum from ’60s girl-group to bubbling exotica.
go to album
Charmingly rickety lo-fi guitar pop songs that combine an ear for hooks with a no-frills approach.
go to album
STYROFOAM WINOS "S/T"
by Styrofoam Winos
This Nashville trio make ultra-catchy indie rock (in the '90s sense of the term) with taut musicianship and a freewheeling spirit.
go to album
This Philadelphia act is a revelation: barnstorming songs that thunder and howl, full of tension and manic energy.
go to album
Introspective bedroom pop with a literary-narrative bent, touching the mundane horrors of everyday life.
go to album
